Al 2021 s’han complert 10 anys de la primera victòria veïnal de Can Batlló: la recuperació popular de l’antic recinte industrial de la Bordeta i la creació de l’Espai Autogestionat i Veïnal, organització comunitària que posà en marxa un equipament singular de la ciutat. Una experiència especial per la seva dimensió, diversitat i per posar-lo, de forma autogestionada, al servei del veïnat.
Gràcies al compromís militant de centenars de persones i a la complicitat del teixit social del barri, en aquesta dècada exitosa s’ha anat construint una experiència pròpia de gestió d’un espai entès com un “bé comú urbà”, que ha albergat centenars d’iniciatives comunitàries i ha contribuït, des de l’experiència pràctica, a fer possible un urbanisme des de baix, transformador i popular. La tasca pacient de denúncia i mobilització, al llarg de més de trenta anys, d’organitzacions veïnals com el Centre Social de Sants o la comissió veïnal de la Bordeta, així com la incorporació a la lluita i al projecte d’activistes de diferents moviments socials del barri, han estat elements fonamentals – sumats a la crisi del 2008 o el 15M del 2011- que expliquen la primera victòria de Can Batlló.
Al llarg d’aquesta dècada, diferents debats i assajos organitzatius han modelat unes formes pròpies de participació i autogovern de l’espai. Permetent l’aportació del millor de centenars de persones i col·lectius, s’ha hagut de vetllar per la conciliació de les diferents maneres d’entendre Can Batlló, els seus diferents usos i la diversitat de projectes, tot consensuant una visió compartida respecte l’espai.
En els darrers anys, a més, s’ha formalitzat l’Associació Espai Comunitari i Veïnal Autogestionat de Can Batlló i s’ha viscut un esdeveniment important en la història del barri i la ciutat: el reconeixement, el 2019, del seu paper com a legítima referent de l’autogestió del recinte, a partir del programa Patrimoni Ciutadà de l’Ajuntament de Barcelona i la concessió demanial (concedir un ús privatiu a béns i drets de domini públic, entenent-se com a tal de titularitat pública de l’Estat pel seu caràcter d’interès o servei públic) de 13.000 m2 a l’Associació per trenta anys més dues pròrrogues de 10 anys.
Després de l’ocupació i la posada en marxa comunitària de Can Batlló, aquest reconeixement és una segona victòria popular que garanteix la continuïtat del projecte autogestionari i marca un precedent extraordinari, a nivell de país, respecte la Gestió Comunitària d’equipaments i sòl públics. Tot, de nou, gràcies a l’esforç militant de totes les persones que hi han destinat hores i il·lusions a fer-ho possible.
Cap a la tercera victòria de Can Batlló
Si la primera dècada del projecte han estat els anys de les dues victòries necessàries per fer possible el naixement i continuïtat de Can Batlló, la segona dècada ha de veure la maduració i consolidació del projecte: la tercera victòria de Can Batlló. La concessió a un mínim de trenta anys de l’equipament obliga a tenir una mirada llarga i a pensar col·lectivament quin ha de ser el Can Batlló del futur, assumint la responsabilitat que suposa l’autonomia col·lectiva i la concessió davant del barri i el conjunt de la ciutat.
En aquest sentit, cal actuar millor que mai, aprofitant i consolidant els encerts d’una dècada, així com aprenent dels errors i reparant els desencerts. Cal mirar cap al futur i definir nous objectius engrescadors pel Can Batlló del 2030, amb diagnòstics compartits, plans de treball, indicadors i noves formes d’organització que els facin possibles.
Aquesta nova dècada, a més, ha començat amb un escenari sanitari, social i econòmic que genera un nou marc d’incertesa pel projecte. La crisi de la Covid-19 ha colpejat amb força la societat i ha aguditzat problemes propis de les economies capitalistes, com les desigualtats socioeconòmiques, la crisi ambiental, el racisme i la xenofòbia o la violència masclista. Alhora, ha provocat noves respostes col·lectives, que se sumen a les lluites socials dels darrers anys, per tal d’afrontar aquestes noves necessitats.
Si Can Batlló vol seguir essent un equipament al servei del barri i la comunitat, la nova dècada també ha de començar repensant la funció social de Can Batlló, com a eina d’autoorganització col·lectiva per afrontar els nous reptes des del punt de vista de la transformació social. Una dècada d’aprenentatges interns, la nova Associació, la concessió de Patrimoni Ciutadà i els nous contextos socioeconòmics permeten i exigeixen elaborar un primer Projecte Estratègic de Can Batlló: que actualitzi la seva missió, les seves formes d’organització i d’obertura al barri, així com la seva funció social respecte les noves necessitats col·lectives, per tal d’encaminar el projecte en la propera dècada, assegurar-ne la seva maduresa i consolidació a partir de l’autogestió col·lectiva.