Can batlló

Els principals objectius de l’associació són:

Temps de fàbriques

El recinte de Can Batlló permetria una narració complerta del fenomen fabril a Catalunya i de l’aparició d’una burgesia i un proletariat català. Un enorme recinte com el de Can Batlló permetria seguir els processos de producció del tèxtil, ja que dins d’aquesta fàbrica, i seguint el model que també havien iniciat els Muntadas a l’Espanya Industrial, es realitzaven pas per pas tots els processos, de manera que el cotó entrava sense tracta i els teixits sortien ja tenyits.

Després de diversos projectes industrials amb els seus germans, com l’actual Escola del Treball, l’any 1878 Joan Batlló va comprar uns terrenys a la Bordeta on hi havia la finca de Can Mangala, a tocar amb el Canal de la Infanta. Aquest és l’origen de Can Batlló, una fàbrica on van treballar milers de veïns i veïnes de La Bordeta.

Els carrers i espais de Can Batlló encara permeten viure la sensació de trobar-se dins d’un espai industrial, un fet que s’ha perdut a moltes de les fàbriques reconvertides de la ciutat de Barcelona i que quasi només es pot viure a les colònies del Llobregat. Can Batlló ofereix aquesta possible descoberta sensorial sense necessitat de desplaçar-se lluny, arribant a peu o en transport públic.

La Plataforma

La Plataforma es reactiva l’any 2009 després d’alguns anys de latència. Davant l’incompliment sistemàtic per part de l’Ajuntament de tots els terminis i tots els calendaris relacionats amb el projecte, el 2009 llencem un ultimàtum: “Si al juny de 2011 les màquines excavadores no estan en el recinte de Can Batlló, entrarem nosaltres i començarem a construir l’espai públic i equipaments que necessitem”. La regidora del Districte riu. És gener de 2010, 34 anys després que s’aprovés el PGM de 1976, i darrera aquesta afirmació comença un moviment reivindicatiu popular, un compte enrere [tic tac, tic tac, marcava el rellotge], per a l’entrada al recinte.
El compte enrere es desenvolupa “in crescendo” amb l’estratègia d’enfortir i legitimar el moviment, i amb el suport de múltiples associacions i moviments socials del La Bordeta, Sants i la ciutat. Un procés intens que culmina en un context històric i social concret: les ocupacions de les places arran del moviment del 15M.
A menys d’una setmana de la data assenyalada per l’entrada veïnal, l’11 de juny de 2011, l’Ajuntament, degut a la pressió social i l’alta repercussió mediàtica, cedeix una de les naus de Can Batlló a la Plataforma, com a equipament social autogestionat pel veïnat de Sants i la Bordeta; neix el Bloc Onze.
L’11 de juny se celebra que, amb l’obertura d’una part del recinte per a ús públic, comença una nova etapa en el procés de rehabilitar i transformar Can Batlló.
Des d’aleshores la Plataforma Can Batlló és pel barri s’ha mantingut activa com a espai de reflexió i reivindicació entorn el recinte, repensant col·lectivament com ha de ser la transformació de Can Batlló. Analitzant i posant en crisi la proposta de transformació definida segons un model de ciutat caduc, en què la tàbula rasa era l’eina principal per a modificar grans àrees urbanes. Des de la Plataforma s’ha treballat per obrir el recinte al barri, permetent el pas de vianants a través del recinte pel Carrer Onze de Juny de 2011. Tot i el que hem aconseguit, des de la Plataforma seguim amb la reivindicació. El barri segueix necessitant els equipaments, els habitatges i la zona verda previstos des de fa tants anys.

Des de la Plataforma s’ha treballat i posat en crisi el projecte urbanístic vigent, aportant propostes que reformulen la transformació. Actualment s’està treballant per a fer una nova modificació del Pla General Metropolità de l’àmbit Can Batlló-Magòria, sota els següents criteris:

• Usos. Reconeixement dels projectes existents i incorporació de nous usos sense perdre superfície de zona verda.
• Rehabilitar. Fomentar la reutilització de naus existents, minimitzant els enderrocs i la construcció d’obra nova.
• Connectivitat i espai lliure. Garantir una bona accessibilitat i connexió La construcció del parc encara està per fer. Després d’enderrocar algunes naus, durant el 2015-16 s’ha desenvolupat una urbanització infraestructural del recinte, passant canalitzacions i instal·lacions, i definint una trama de “camins verds” vers el futur parc. La primavera 2016 a l’anterior zona de pàrquing de vehicles al centre del recinte s’han instal·lat pistes esportives de futbol, bàsquet i voleibol provisionals. El pàrquing ha sigut traslladat a la zona sud del recinte, podent-hi accedir des de la Gran Via al reurbanitzat carrer Parcerisa.

Can Batlló avui

Actualment són quaranta dos projectes i set comissions que conformen Can Batlló i que cobreixen diferents àmbits de la vida quotidiana oferint activitats i serveis al seu entorn més immediat. Aquestes iniciatives les podem agrupar en set àrees diferents com ho són: Xarxes veïnals i de suport mutu. Espais públics comunitaris externs. Salut, alimentació i esport. Activitat econòmica local. Educació; tallers, cultura i formació. I Habitatge.
A més a més, durant el 2020 s’han generat 13 grups de treball que, conjuntament amb els espais de Coordinació, Assemblea General i Assemblees Extraordinàries, conformen els mecanismes de debat, organització comunitària i presa de decisions de l’associació.
Dels quaranta dos projectes que conformen Can Batlló, actualment només dos tenen la seva ubicació i rehabilitació definitiva executada: La Borda i la CantinaLab. D’aquests CantinaLab és l’únic que ha estat rehabilitat pel districte de Sants-Montjuïc. La resta han estat construïts i rehabilitats de forma autònoma pels propis projectes.
Des del 2019, que es va signar la concessió dels 13.000m2, la nostra situació segueix en unes condicions precaritzades i inestables. Per tant hi ha 39 projectes sense ubicació definitiva, que resten a l’espera de les rehabilitacions pendents de les naus per a poder instal·lar-s’hi en unes condicions segures i estables.

El 31 de març de 2020 el Districte va proposar un calendari de rehabilitacions que s’allargaria fins al 2025 (en el millor dels casos). La manca d’espais on desenvolupar projectes, el mal estat dels espais provisionals i la pressió en la reubicació de projectes front l’enderrocament dels espais on es troben provisionalment allotjats ens fa considerar inacceptable aquesta “oferta”.

No obstant això, a diferència de l’Administració, seguim treballant en el compliment dels compromisos adquirits amb l’associació, com l’organització d’activitats públiques, participació en els torns de neteja comunitària, intercooperar amb la resta de grups, participar als òrgans de gestió i decisió, i en general vetllar pel benestar del projecte global.